El titani és un metall utilitzat habitualment per la seva durabilitat, baix pes i resistència a la corrosió. Tot i que el titani té moltes característiques útils, una que apareix amb freqüència és si és magnètic. Per dir-ho de manera sucinta, el titani no és magnètic.
Això es deu a la manca d'electrons no aparellats del titani en la seva estructura cristal·lina, que és necessària perquè un material tingui característiques magnètiques. Això indica que el titani és una substància diamagnètica i no interacciona amb camps magnètics.
Altres metalls, com el ferro, el cobalt i el níquel, són magnètics perquè els seus electrons no aparellats els fan susceptibles a l'atracció dels camps magnètics. Quan s'exposen a un camp magnètic, aquests metalls es magnetitzen i es mantenen així fins que s'elimina el camp magnètic.
Recordar que les impureses com el ferro poden afectar les característiques no magnètiques del titani és vital. Un aliatge de titani pot tenir algunes característiques magnètiques si conté una proporció important de ferro.
Tanmateix, no hi ha característiques magnètiques en titani pur. És un metall perfecte per a diverses aplicacions, inclosos dispositius mèdics, avions i processos químics.
El titani pot ser paramagnètic o diamagnètic, depenent del titani utilitzat. Els dos tipus de titani més populars són el titani aliat i el titani pur. Com que és diamagnètic, el titani pur no serà atret per un imant.
Tanmateix, el titani aliat pot ser paramagnètic o ferromagnètic, depenent de la composició química de l'aliatge. Per exemple, si el ferro està present a l'aliatge com un dels seus constituents, normalment serà ferromagnètic i s'atreu a un imant.
